19 Apr LA REDUCCIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA EN ELS NOSTRES ESPAIS
Som hereus d’una llarga tradició constructiva, la mediterrània, que amb una antiguitat mil·lenària no ha parat d’evolucionar proveint els entorns que habitem d’uns estàndards de qualitat elevats. Però el repte i la necessitat actual, si volem deixar un món en condicions per a les generacions següents, es seguir millorant aquests estàndards, minimitzant alhora la seva petjada ecològica.
Durant els darrers anys combinant la recerca des de l’àmbit docent amb la construcció d’espais interiors i d’arquitectura, ens hem adonat que els sistemes constructius que es basen en l’assemblatge (construcció en sec i mecanitzada) per resoldre els elements estructurals, els tancaments y les divisòries d’un edifici donen una millor resposta per equilibrar la qualitat de l’espai y el seu compromís ambiental. Aquests sistemes permeten augmentar els processos industrialitzats de la construcció. Es redueixen els residus, s’escurça el temps de construcció i augmenta la qualitat dels acabats. També es redueixen els consums d’aigua i energia…, i el més important: permet recuperar amb major facilitat en el futur els diferents materials emprats, separar-los y tornar-los a integrar en el cicle de reutilització.
Implícit en els sistemes constructius tenim els materials emprats que també necessiten d’una atenció especial. Aquests tenen un paper fonamental: amb les seves qualitats externes embelleixen el entorn proveint d’identitat i riquesa sensorial l’atmosfera de l’espai. Amb les seves qualitats internes poden millorar la qualitat de l’aire que respirem ja que, com a pell envolvent, participen de la funció reguladora i el filtratge natural en l’intercanvi constant que es produeix entre l’interior i l’exterior. Una tercera qualitat que també ens interessa té a veure amb el seu procés d’extracció, fabricació i vida útil del material.
Amb aquests criteris hem desenvolupat sistemes constructius per l’ús en rehabilitació o en obra nova. Sistemes que ens permeten avançar en solucions per equilibrar les nostres necessitats i les mediambiental reduint la seva petjada ecològica sense renunciar a la qualitat constructiva i de l’espai.
No és la sostenibilitat el propòsit final de l’arquitectura. Però una arquitectura més sostenible i compromesa amb les necessitats del seu temps, sí que pot ser llavor d’un futur millor.
Text: Gabriel Gomera.